Concursal

Es denomina concurs de creditors al procés judicial al qual s'acullen les empreses, i també les persones físiques, davant d'una situació d'insolvència imminent o sobrevinguda. És a dir, quan es troben en una situació tal en la qual no poden atendre els pagaments dels seus creditors. Davant d'aquesta situació, les empreses sol·liciten davant d'un Jutjat Mercantil que els sigui declarat el CONCURS DE CREDITORS.Quan el concurs de creditors és sol·licitat per la pròpia empresa es denomina CONCURS VOLUNTARI i quan és sol·licitat per un creditor es denomina CONCURS NECESSARI:

• La sol·licitud de concurs pel deutor (Voluntari) s'ha de fer dins dels dos mesos següents a la data en què hagués conegut o hagués hagut de conèixer el seu estat d'insolvència. A la sol·licitud ha d'acompanyar una determinada documentació, expressant si es tracta d'insolvència actual o imminent.
• En cas de concurs instat pel creditor (Necessari) s'ha de complir el següent requisit; haver-se despatxat execució o constrenyiment contra el deutor i que en el seu cobrament s'hagi detectat l'existència d'algun dels següents supòsits: el sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor, l'existència d'embargaments per execucions pendents que afectin d'una manera general el patrimoni del deutor, l'alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns, etc.

El concurs estableix un procés tutelat per un Jutge Mercantil i l'Administració Concursal designada per aquest, per avaluar i dur a terme, d'una forma ordenada i amb les degudes garanties legals, el pagament del deute als creditors. Es tracta per tant d'un procediment col·lectiu de pagament de deute, a l'empara de la Llei Concursal, la qual fixa un procediment que avalua els crèdits, estableix unes prelacions entre ells, i fixa el mecanisme perquè el deutor proposi la quantitat i els terminis de pagament.El jutjat mercantil, una vegada analitzada la informació presentada en la demanda del concurs, declararà, si així ho estima oportú, el concurs mitjançant un document judicial que es denomina Auto de declaració del Concurs. La data d'aquest auto és determinant per establir què són Deutes o Crèdits Concursals (deutes o crèdits que deu l'empresa en concurs fins a la data de declaració del concurs) i què són Crèdits contra la Massa (deutes posteriors a la data de declaració del concurs).La declaració de concurs no suposa la paralització d'activitats de la societat concursada, sinó que més aviat al contrari, estableix una protecció temporal davant de l'execució d'embargaments i garanties, permet la reactivació de contractes en curs, i dota de seguretat en el cobrament als nous creditors posteriors a la declaració de concurs, la qual cosa afavoreix una reactivació del negoci, imprescindible per dur a terme amb èxit el procés de reestructuració.L'administració concursal té l'obligació d'enviar una carta a cadascun dels creditors sol·licitant a cadascun que els comuniqui els seus crèdits, és a dir, que sigui el propi creditor qui estableixi, mitjançant un escrit, quin és el deute que manté l'empresa concursada amb ell.Una de les tasques més importants de l'administració concursal és realitzar un informe on, entre altres coses, s'establirà qui són els creditors i quant se'ls deu (MASSA PASSIVA) a la data de declaració del concurs i quins béns i drets posseeix l'empresa concursada per fer front a aquests creditors a la data d'emissió de l'informe (MASSA ACTIVA).Els creditors tenen el deure de comunicar els seus crèdits a l'administració concursal en un termini determinat que se'ls indicarà en la carta que se'ls enviarà (un mes des de la publicació en el BOE de la declaració de concurs). A més, els creditors comunicaran a l'administració concursal, la composició dels seus crèdits, la quantia i altres dades que els seran assenyalades en la carta que se'ls enviarà. Aquestes dades posteriorment seran revisades i comprovades per establir així la MASSA PASSIVA o deute total que manté l'empresa concursada amb tots els seus creditors a la data de declaració del concurs.

L'efecte més important que es produeix una vegada declarada la situació de concurs per a una empresa és que, de moment, els creditors concursals no cobraran els seus crèdits. La llei pretén que tots els creditors tinguin les mateixes oportunitats de cobrament (tenint en compte que la pròpia Llei Concursal estableix la prelació de crèdits) i així, que no cobrin uns creditors abans que altres perquè van ser més ràpids o perquè van ser escollits d'una forma arbitrària per l'empresa concursada.Les conseqüències més importants que es produeixen des de la declaració de concurs són les següents:

• El procés està sent supervisat per l'administració concursal nomenada pel jutge, que vetlla pels interessos dels creditors.
• El crèdit inclòs en la “massa passiva” roman en balanç, sense possibilitat de pagament per imperatiu legal, fins que el procediment concursal s'hagi substanciat en la seva integritat, mitjançant informe definitiu d'administradors, i un Conveni de Creditors aprovat.
• S'estableix un procediment de revisió i confirmació del deute total de la societat concursada, amb les degudes garanties processals i de terminis per a la seva presentació, i amb possibilitat d'impugnació en cas de disconformitat. En aquest procés es quantifiquen els saldos deguts i es qualifiquen com a deute privilegiat, ordinari o subordinat.
• No es podran iniciar procediments de constrenyiment.

Els creditors amb garantia real no podran iniciar l'execució fins que s'aprovi el conveni o en transcórrer un any des de la declaració de concurs sense que s'hagués produït la liquidació.

• No procedeix la compensació dels crèdits i deutes del concurs.
• Quedarà suspès el devengament d'interessos, excepte els corresponents als crèdits amb garantia real.

A. CRÈDITS CONTRA LA MASSA (ART. 84 LLEI CONCURSAL)Amb caràcter general, els generats amb posterioritat a la declaració de concurs.Els CRÈDITS CONTRA LA MASSA tenen un tractament diferent als CRÈDITS CONCURSALS. Els crèdits que es vagin produint amb posterioritat a la declaració del concurs de creditors SÍ ES PODRAN PAGAR. El pagament dels crèdits contra la massa s'efectuarà independentment del seu origen (la llei no distingeix si són sous dels empleats, si són deutes amb la Hisenda Pública o si són deutes d'un simple proveïdor, amb l'única excepció dels crèdits per salaris dels trenta dies anteriors a la declaració del concurs en quantia que no superi el doble del salari mínim interprofessional, que es pagaran amb caràcter preferent a qualsevol altre). Es pagaran seguint l'estricte ordre del seu venciment, és a dir, es pagaran abans els crèdits contra la massa els venciments dels quals siguin anteriors a les dates de venciment d'altres crèdits, independentment, insistim, de l'origen i naturalesa dels mateixos, amb l'excepció abans assenyalada dels crèdits laborals pels trenta dies anteriors al concurs.

Tenen la consideració de crèdits contra la massa:

1. Els crèdits per salaris pels últims trenta dies de treball efectiu anteriors a la declaració de concurs i en quantia que no superi el doble del salari mínim interprofessional.
2. Els de costes i despeses judicials necessaris per a la sol·licitud i la declaració de concurs, l'adopció de mesures cautelars, la publicació de les resolucions judicials previstes en aquesta Llei, i l'assistència i representació del concursat i de l'administració concursal durant tota la tramitació del procediment i els seus incidents, quan la seva intervenció sigui legalment obligatòria o es realitzi en interès de la massa, fins a l'eficàcia del conveni o, en un altre cas, fins a la conclusió del concurs, amb excepció dels ocasionats pels recursos que interposin contra resolucions del jutge quan fossin totalment o parcialment desestimats amb expressa condemna en costes.
3. Els de costes i despeses judicials ocasionats per l'assistència i representació del deutor, de l'administració concursal o de creditors legitimats en els judicis que, en interès de la massa, continuïn o iniciïn conforme al que disposa aquesta Llei, excepte el que es preveu per als casos de desistiment, aplanament, transacció i defensa separada del deutor i, si s'escau, fins als límits quantitatius que s'hi estableixen.
4. Els d'aliments del deutor i de les persones respecte de les quals tingués el deure legal de prestar-los, conforme al que disposa aquesta Llei sobre la seva procedència i quantia així com, en tota l'extensió que es fixi en la corresponent resolució judicial posterior a la declaració del concurs, els dels aliments a càrrec del concursat acordats pel jutge de primera instància en algun dels processos a què es refereix el títol I del llibre IV de la Llei d'Enjudiciament Civil. Tindran també aquesta consideració els crèdits d'aquest tipus meritats amb posterioritat a la declaració del concurs quan tinguin el seu origen en una resolució judicial dictada amb anterioritat.
5. Els generats per l'exercici de l'activitat professional o empresarial del deutor després de la declaració del concurs, incloent-hi els crèdits laborals, compreses en ells les indemnitzacions d'acomiadament o extinció dels contractes de treball, així com els recàrrecs sobre les prestacions per incompliment de les obligacions en matèria de salut laboral, fins que el jutge acordi el cessament de l'activitat professional o empresarial, o declari la conclusió del concurs. Els crèdits per indemnitzacions derivades d'extincions col·lectives de contractes de treball ordenats pel jutge del concurs s'entendran comunicats i reconeguts per la pròpia resolució que els aprovi, sigui quin sigui el moment.
6. Els que, conforme a aquesta Llei, resultin de prestacions a càrrec del concursat en els contractes amb obligacions recíproques pendents de compliment que continuïn en vigor després de la declaració de concurs, i d'obligacions de restitució i indemnització en cas de resolució voluntària o per incompliment del concursat.
7. Els que, en els casos de pagament de crèdits amb privilegi especial sense realització dels béns o drets afectes, en els de rehabilitació de contractes o d'enervació de desnonament i en els altres previstos en aquesta Llei, corresponguin per les quantitats degudes i les de venciment futur a càrrec del concursat.
8. Els que, en els casos de rescissió concursal d'actes realitzats pel deutor, corresponguin a la devolució de contraprestacions rebudes per aquest, llevat que la sentència apreciés mala fe en el titular d'aquest crèdit.
9. Els que resultin d'obligacions vàlidament contretes durant el procediment per l'administració concursal o, amb l'autorització o conformitat d'aquesta, pel concursat sotmès a intervenció.
10. Els que resultin d'obligacions nascudes de la Llei o de responsabilitat extracontractual del concursat amb posterioritat a la declaració de concurs i fins a la conclusió del mateix.
11. El cinquanta per cent dels crèdits que suposin nous ingressos de tresoreria i hagin estat concedits en el marc d'un acord de refinançament, en les condicions previstes a l'article 71.6. En cas de liquidació, els crèdits concedits al concursat en el marc d'un conveni conforme al que disposa l'article 100.5. Aquesta classificació no s'aplica als ingressos de tresoreria realitzats pel propi deutor o per persones especialment relacionades a través d'una operació d'augment de capital, préstecs o actes amb anàloga finalitat.
12. Qualsevol altre crèdit al qual aquesta Llei atribueixi expressament tal consideració.

Són els crèdits que s'han generat amb anterioritat a la declaració de concurs i es divideixen en:

1. Els crèdits garantits amb hipoteca voluntària o legal, immobiliària o mobiliària, o amb penyora sense desplaçament, sobre els béns o drets hipotecats o pignorats.
2. Els crèdits garantits amb anticresi, sobre els fruits de l'immoble gravat.
3. Els crèdits refaccionaris, sobre els béns refaccionats, inclosos els dels treballadors sobre els objectes per ells elaborats mentre siguin propietat o estiguin en possessió del concursat.
4. Els crèdits per quotes d'arrendament financer o terminis de compravenda amb preu ajornat de béns mobles o immobles, a favor dels arrendadors o venedors i, si s'escau, dels finançadors, sobre els béns arrendats o venuts amb reserva de domini, amb prohibició de disposar o amb condició resolutòria en cas de falta de pagament.
5. Els crèdits amb garantia de valors representats mitjançant anotacions en compte, sobre els valors gravats.
6. Els crèdits garantits amb penyora constituïda en document públic, sobre els béns o drets pignorats que estiguin en possessió del creditor o d'un tercer. Si es tractés de penyora de crèdits, n'hi haurà prou que consti en document amb data fefaent per gaudir de privilegi sobre els crèdits pignorats. La penyora en garantia de crèdits futurs només atribuirà privilegi especial als crèdits nascuts abans de la declaració de concurs, així com als crèdits nascuts després de la mateixa, quan en virtut de l'article 68 es procedeixi a la seva rehabilitació o quan la penyora estigués inscrita en un registre públic amb anterioritat a la declaració del concurs.

1. Els crèdits per salaris que no tinguin reconegut privilegi especial, en la quantia que resulti de multiplicar el triple del salari mínim interprofessional pel nombre de dies de salari pendents de pagament, les indemnitzacions derivades de l'extinció dels contractes, en la quantia corresponent al mínim legal calculada sobre una base que no superi el triple del salari mínim interprofessional, les indemnitzacions derivades d'accident de treball i malaltia professional, meritats amb anterioritat a la declaració de concurs. Igual privilegi ostentaran els capitals cost de Seguretat Social dels quals sigui legalment responsable el concursat, i els recàrrecs sobre les prestacions per incompliment de les obligacions en matèria de salut laboral, sempre que siguin meritades amb anterioritat a la declaració de concurs.
2. Les quantitats corresponents a retencions tributàries i de Seguretat Social degudes pel concursat en compliment d'una obligació legal.
3. Els crèdits de persones naturals derivats del treball personal no dependent i els que corresponguin al propi autor per la cessió dels drets d'explotació de l'obra objecte de propietat intel·lectual, meritats durant els sis mesos anteriors a la declaració del concurs.
4. Els crèdits tributaris i altres de Dret públic, així com els crèdits de la Seguretat Social que no gaudeixin de privilegi especial conforme a l'apartat 1 de l'article 90, ni del privilegi general del número 2 d'aquest article. Aquest privilegi podrà exercir-se per al conjunt dels crèdits de la Hisenda Pública i per al conjunt dels crèdits de la Seguretat Social, respectivament, fins al 50 % del seu import.
5. Els crèdits per responsabilitat civil extracontractual. No obstant això, els danys personals no assegurats es tramitaran en concurrència amb els crèdits recollits en el número 4 d'aquest article. Els crèdits en concepte de responsabilitat civil derivada de delicte contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social.
6. Els crèdits que suposin nous ingressos de tresoreria concedits en el marc d'un acord de refinançament que reuneixi les condicions previstes a l'article 71.6 i en la quantia no reconeguda com a crèdit contra la massa.
7. Els crèdits dels quals fos titular el creditor a instàncies del qual s'hagués declarat el concurs i que no tinguessin el caràcter de subordinats, fins al 50 % del seu import.

Tots els crèdits concursals, que no siguin privilegiats ni subordinats.

1. Els crèdits que, havent estat comunicats tardanament, siguin inclosos per l'administració concursal en la llista de creditors, així com els que, no havent estat comunicats, o havent-ho estat de forma tardana, siguin inclosos en aquesta llista per comunicacions posteriors o pel jutge en resoldre sobre la impugnació d'aquesta. No quedaran subordinats per aquesta causa, i seran classificats segons correspongui, els crèdits de l'article 86.3, els crèdits l'existència dels quals resulti de la documentació del deutor, els que constin en document amb força executiva, els crèdits assegurats amb garantia real inscrita en registre públic, els que constin d'una altra manera en el concurs o en un altre procediment judicial, i aquells altres per a la determinació dels quals calgui l'actuació de comprovació de les Administracions públiques.
2. Els crèdits que per pacte contractual tinguin el caràcter de subordinats respecte de tots els altres crèdits contra el deutor.
3. Els crèdits per recàrrecs i interessos de qualsevol classe, inclosos els moratoris, excepte els corresponents a crèdits amb garantia real fins on arribi la respectiva garantia.
4. Els crèdits per multes i altres sancions pecuniàries.
5. Els crèdits dels quals fos titular alguna de les persones especialment relacionades amb el deutor a les quals es refereix l'article següent, excepte els compresos en l'article 91.1 quan el deutor sigui persona natural i els crèdits diferents dels préstecs o actes amb anàloga finalitat dels quals siguin titulars els socis als quals es refereix l'article 93.2.1 i 3 que reuneixin les condicions de participació en el capital que s'hi indiquen.
6. Els crèdits que com a conseqüència de rescissió concursal resultin a favor de qui en la sentència hagi estat declarat part de mala fe en l'acte impugnat.
7. Els crèdits derivats dels contractes amb obligacions recíproques a què es refereixen els articles 61, 62, 68 i 69, quan el jutge constati, previ informe de l'administració concursal, que el creditor obstaculitza de forma reiterada el compliment del contracte en perjudici de l'interès del concurs.

L'efecte més important que es produeix una vegada declarada la situació de concurs per a una empresa és que, de moment, els creditors concursals no cobraran els seus crèdits. La llei pretén que tots els creditors tinguin les mateixes oportunitats de cobrament (tenint en compte que la pròpia Llei Concursal estableix la prelació de crèdits) i així, que no cobrin uns creditors abans que altres perquè van ser més ràpids o perquè van ser escollits d'una forma arbitrària per l'empresa concursada.Les conseqüències més importants que es produeixen des de la declaració de concurs són les següents:

• El procés està sent supervisat per l'administració concursal nomenada pel jutge, que vetlla pels interessos dels creditors.
• El crèdit inclòs en la “massa passiva” roman en balanç, sense possibilitat de pagament per imperatiu legal, fins que el procediment concursal s'hagi substanciat en la seva integritat, mitjançant informe definitiu d'administradors, i un Conveni de Creditors aprovat.
• S'estableix un procediment de revisió i confirmació del deute total de la societat concursada, amb les degudes garanties processals i de terminis per a la seva presentació, i amb possibilitat d'impugnació en cas de disconformitat. En aquest procés es quantifiquen els saldos deguts i es qualifiquen com a deute privilegiat, ordinari o subordinat.

No es podran iniciar procediments de constrenyiment.

• Els creditors amb garantia real no podran iniciar l'execució fins que s'aprovi el conveni o en transcórrer un any des de la declaració de concurs sense que s'hagués produït la liquidació.
• No procedeix la compensació dels crèdits i deutes del concurs.
• Quedarà suspès el devengament d'interessos, excepte els corresponents als crèdits amb garantia real.

El concurs de creditors acabarà d'una de les següents maneres:

• PAGAMENT de la totalitat dels crèdits concursals a tots els seus creditors.
• Per assolir un CONVENI amb els creditors i continuar la seva activitat de manera que es conservi el patrimoni al servei de l'activitat.
• Per procedir a la LIQUIDACIÓ de l'empresa concursada que comporta la finalització de l'activitat i liquidació del Patrimoni.